L’alimentació, les emocions i els pensaments tenen nexes molt comuns. I això es fa molt palès quan et fas aquestes preguntes:
– Menges per plaer i perquè saps que el teu cos ho necessita per nodrir-se, o bé sols menjar per omplir un buit?
– La teva dieta controla els teus pensaments al llarg del dia?
– Sents “pànic” a menjar determinats aliments per les conseqüències que creus que tindràs al menjar-los?
– Et “descontroles” fàcilment menjant, ¿i després et sents culpable i compenses amb altres àpats?
– El que veus al mirall o el número que marca la bàscula, ¿condiciona el que després escolliràs menjar aquell dia?
– Menges perquè tens gana o bé per apetència per com et sents aquell moment?
– Si no aconsegueixes seguir una dieta fil per randa, ¿et sents culpable perquè penses que no tens força de voluntat?
I observes, al contestar-les, que sí mantens una relació inadequada amb el que menges. Ser-ne conscient d’això és el primer pas. I, després, el correcte és demanar ajuda per a canviar-ho, per a poder aconseguir viure amb pau amb el que menges i sempre gaudir menjant sigui on sigui.
